viernes, 6 de abril de 2018

Experiència d'aplicació que presenti la utilització d'algun material en concret: El pensament computacional

👦👧👉Què ens portes avui, doctor Tartaruga❓



Hola nois! Avui us porto una experiència que he trobat de l'escola Dalmau Carles de Girona, durant el curs 2015-16

Breu descripció
Es tracta d’aplicar el pensament computacional a diferents matèries
i àrees de coneixement de la manera més transversal i interdisciplinar
possible. Hem realitzat aproximadament una unitat cada mes i mig,
d’octubre a maig, tenint en compte que moltes de les activitats són
força complexes i requereixen de vàries sessions. Aquest projecte
s’ha portat a terme amb dos grups de 3r de Primària.

Seqüència d'activitats:

Activitat 1: Comencem amb els beebots
  • Matèria: matemàtiques, geometria i mesura
  • Conceptes clau: magnituds, càlcul mental, estimatiu, figures i
transformacions geomètriques.

Activitat 2: Suma de dos daus
  • Matèria: matemàtiques, suma i estadística
  • Conceptes clau: càcul mental i estimatiu. Taules i gràfiques.
Patrons. Obtenció, representació i interpretació de les dades
estadístiques. Generalització.
Activitat 3: Escrivim un conte
  • Matèria: Llengua castellana: text narratiu
  • Conceptes clau: Tipologia textual: text narratiu, adequació del
registre, elements per a la planificació d’un text, reconeixement
de patrons, abstracció i generalització, disseny d’algorismes.

Anàlisi de l'experiència seguint el model TPACK, per tant:
  • Anàlisi del contingut o objectiu d'aprenentatge: què es pretén que els alumnes
aprenguin.
Activitat 1: descobrir el funcionament de les abelles, desenvolupar
pas a pas instruccions per aconseguir un objectiu, comprovar si els
resultats són els esperats, fer correcions per aconseguir els
resultats i canviar les instruccions per aconseguir millors resultats.
Activitat 2: fer hipòtesis, recollir dades i comprovar les hipòtesis,
crear taules i gràfics, interpretar gràfics i inferir regles.
Activitat 3: llegir contes i buscar regularitats en l’estructura,
comprovar si l’estructura que hem trobat es compleix en diferents
casos. Dividir un conte en fragments i escriure el fragment que
correspon a cadascun i fer les correccions necessàries per millorar
la coherència i cohesió de la història.

  • Anàlisi didàctica: quina metodologia es fa servir i si és adequada
pel target (etapa i àrea).
En quant a la metodologia, les activitats realitzades segueixen la
següent estructura:
  • Formulació d’hipòtesis: fase de prova o experimentació.
  • Recollida de dades.
  • Organització de les dades de manera lògica.
  • Representació de les dades.
  • Anàlisi dels passos d’un procés.
  • Automatització d’ algorismes.
  • Generalització de les estratègies descobertes a diferents i variats problemes.
L’últim graó del procés encara és massa dificultós per la majoria dels alumnes. Per descomptat, crear models és un objectiu massa ambiciós, però sí que s’ha constatat que es pot anar avançant en el procés d’abstracció d’acord amb l’edat. Al mateix temps es va introduint gradualment els conceptes clau del pensament computacional: seqüencies, iteracions, paral·lelisme, condicionals, dades, operadors i esdeveniments.
Algunes característiques a considerar en l’enfoc metodològic són:
  • Introduir les activitats com a joc o com a petits reptes a aconseguir.
  • Començar les activitats més elaborades o complexes a partir del modelatge.
  • Utilitzar l’aprenentatge entre iguals per avançar en el coneixement.
  • Buscar l’equilibri entre activitats més tancades encaminades a fixar continguts i habilitats amb altres activitats dirigides a promoure respostes més obertes i creatives.
Per tant, considero que sí és adequada pel target.
  • Anàlisi de com s'integra la tecnologia: les eines són adequades? ajuden significativament a l'aprenentatge? Com? l'aprenentatge es podria fer de la mateixa manera sense aquesta teconologia?  
Tal i com explica l’autora d’aquesta experiència, Laura Bartons:
“A nivell d’aprenentatges hem comprovat un grau força elevat de transferència i millora pel que fa a la capacitat de raonament i d’anàlisi de problemes, especialment dels relacionats amb la competència matemàtica i també una millora en la capacitat d’enfrontar-se a problemes i en la presa de decisions. Aquest enfoc dóna un nou sentit i perspectiva a algunes activitats que ja portàvem a terme, com per exemple, l’expressió escrita de textos de diferents tipologies i els dóna més recursos i eines per treballar de manera més creativa i global.
La metodologia a partir de la formulació de preguntes i més enfocada a resoldre problemes, m’ha ajudat com a mestra a ser menys directiva i més conscient del meu paper davant dels alumnes. En definitiva crec que el Pensament Computacional ajuda a millorar el desenvolupament de les Competències Bàsiques, posa a l’alumnat al centre del procés i està en plena sintonia amb l’esperit del currículum actual.”
Per tant, les eines són adequades perquè ha aconseguit complir els seus objectius, ajuden a l’aprenentatge significatiu perquè la mestra ha notat una millora en la motivació dels seus alumnes.
Si voleu més informació us deixo l'enllaç 👇👇👇

No hay comentarios:

Publicar un comentario